Aproximadament a principis de la dècada de 1930, el llucmajorer Antoni Llompart (de malnom “Matalasser”), crea el Club Ciclista Llucmajor, amb l’objectiu de poder organitzar curses ciclistes, motivat principalment pels èxits i la bona marxa del seu fill Miquel Llompart, ciclista de reconeixement internacional i que seria el futur principal valedor del 6 vegades Campió del Món, el felanitxer Guillem Timoner. “A Llucmajor menjava sobrassada i a ca nostra no n’hi havia” diuen que comentà en algunes ocasions en Guillem, que freqüentava molt el taller i la casa de l’excorredor a Llucmajor, i que li feia a la vegada d’entrenador i mecenas.

El fet, és que una vegada que en Miquel Llompart va decidir penjar la bicicleta, el seu pare perdé l’interès i tant el velòdrom de Llucmajor, com el Club Ciclista Llucmajor entraren en una forta decadència.

El Club deixà d’organitzar curses i el velòdrom va sofrir una reestructuració “urbanística”, convertint els terrenys, en solars que varen ser venuts, sala i terrassa de ball que conservà el propietari i fundador del Club Ciclista Llucmajor, Antoni Llompart, i fins i tot la cantina del velòdrom fou venuda, i casualitats de la vida, adquirida per a reconverir en vivenda per Antoni Barceló (de malnom de “Son Noguera”), repadrí per part de mare de l’actual president del Club Cilista Llucmajor, Guillem Orfí.

Resultat de tot això, va ser que el Club Ciclista Llucmajor, va romandre inactiu des de principis de 1940.

A Llucmajor, a la dècada de 1970, es tornaren a organitzar curses especialment per les festes patronals i les fires, encara que s’organitzaven davall el paraigües del Club Ciclista San Diego de s’Arenal.

Algunes discrepàncies amb aquest Club a les darreres curses, i tal com manifestà en una entrevista el reorganitzador del Club, Joan Oliver Boscana (de malnom “Grauete”), l’existència al poble de 4 joves corredors, a més de veterans i cicloturistes, el varen animar a ell i a una dotzena més de persones a reorganitzar el Club Ciclista Llucmajor.

Així idò, amb el lideratge de Joan oliver Boscana “Grauete”, i la perseverància de Martí Pascual Santandreu “de Sa Torre” el gener de 1979 es refundà el Club Ciclista Llucmajor.

Una promesa d’un equipatge ciclista per a tots els aficionats i amb la creença que li podia servir de trampolí per les seves ambicions polítiques davant les properes primeres eleccions locals democràtiques, en Manuel García Moreno, en aquelles hores emergent empresari de la venda de sabates al detall a Llucmajor, aconsegueix el suport necessari per a ser anomenat President, al temps que Joan Oliver Boscana “Grauete”, ocuparà el càrrec d’organitzador i relacions públiques, i en Martí Pascual Santandreu, el de vocal.

La refundació, no va estar exempta de polèmica, ja que en Miquel Llompart “Matalasser”, va intentar impugnar l’utilització del nom del Club Ciclista Llucmajor i l’anagrama que havia fundat el seu pare.

Les al·legacions varen ser desestimades per la Federació Balear de Ciclisme, per haver estat el Club quasi bé 30 anys inactiu i haver perdut els drets que hi tenien la família fundadora.

Així doncs el 20 de gener de 1979, s’organitza una marxa cicloturista pel Pla de Llucmajor, amb l’idea d’aprofitar l’esdeveniment per a fer la presentació oficial del Club i de l’Equip, que, recordem, estava patrocinat per “Sabates Manolo”.

El flamant nou equip i refundat Club Ciclista Llucmajor, va patir en menys d’un any una nova frenada, ja que a les eleccions municipals de 1979, el seu President no va aconseguir cap regidor, per qui coneix el poble, no tant per culpa del Club, si no per les sigles baix les que es presentava el P.C.E. (Partit Comunista Espanyol).

Fos com fos, el President va tornar a perdre tot la il·lusió pel Club, deixant d’anar a les Juntes Directives, i provocant que no es poqués prendre cap decisió per tirar endavant moltes propostes i projectes que en principi s’havien programat.

Només la tenacitat de’n Martí Pascual, va aconseguir que finalment presentés la dimissió i així poder constituir una nova Junta Directiva.

Després d’aconseguir la dimissió de l’anterior President, en Martí Pascual, convenç en Guillem Parera “de Ca’n Tacó” i cunyat de’n Jaume Salvà, aleshores juvenil i que començava a destacar dins l’àmbit Balear, per tal que accepti la Presidència del Club.

Aquesta nova Junta Directiva donaria estabilitat al Club i es perllongaria fins a l’any 1987, la seu social es traslladà des del Bar Espanya al Bar Sport “Ca’s Burrico” ubicat a la Plaça Espanya.

L’any 1981, i per suggeriment de l’Ajuntament, en vista que no hi havia cap acte programat, pel dia de Sant Miquel (29 de setembre), primera fira de Llucmajor, la Junta Directiva del Club, acorda organitzar la primera “Marxa Ciclista Popular a Ses Piquetes des Pèleg”, l’èxit de la convocatòria l’ha fet perllongar fins als nostres dies.

El 1987, dimiteix el President Guillem Parera Suñer, havent de tornar a reorganitzar el Club en Martí Pascual, assumint el càrrec de President, i Joan Salvà “Cabreret” el de Vice-President. En aquest moment, la seu oficial passa al Bar Prohens.

Des d’aleshores, es van anar constituïnt noves juntes directives, sempre amb en Martí Pascual com a President, i també es va anar canviant la seu per a diferents locals del poble.

Per discrepàncies en una carrera celebrada el mes de juny de 1998, es desfà tota la Junta Directiva i queda el Club Ciclista sense Govern. Tot i això, el mes de setembre, el Batlle, acudeix a l’expresident Martí Pascual recercant ajuda per veure com ho han de fer per organitzar la popular “Marxa Ciclista a Ses Piquetes des Pèleg”. En Martí es posa en marxa i juntament amb altres ex-membres de la dimitida Junta Directiva, contacten amb els sponsors i organitzen la marxa.

Acabat l’any 1998, en Martí Pascual decideix acabar amb el seu lloc com a President i cedeix el lloc a l’ex-corredor Jaume Salvà Llull, el qual es fà càrrec del lloc fins l’any 2003, any en que resulta elegit regidor a les llistes del P.P. a Llucmajor, i passa a desenvolupar el càrrec de Regidor d’Esports a l’Ajuntament.

Al tornar-se a quedar el Club sense president, torna a ser en Martí Pascual Santandreu qui es fà càrrec del lloc, fins que l’any 2005. En aquest període es multiplica l’activitat social del Club Ciclista Llucmajor, amb reunions ordinàries de la Junta Directiva cada mes, també s’incrementen els debats sobre la creació d’un equip ciclista, i una escola de ciclisme.

Es viuen moments de tensió i d’altres d’esperança. S’inicien contactes amb l’Ajuntament, per tal de trobar un espai on poder dur a terme l’escola de ciclisme, fins a la data sense èxit, es fan instàncies que no obtenen resposta. S’incideix en el dema de la “voltadora” que estava gaire bé als programes de tots els partits i molt en especial del que governa l’Ajuntament.

El primer any s’aconsegueix com a Sponsonrs a “Femenías, materiales de construcción” i “Cárnicas Semar” i es comanen equipatges amb els seus logos.

Comencen a córrer amb els colors del CC Llucmajor, en Llorenç Tomàs, na Maria Francisca Coll i en Francesc Orfí.

El Club Ciclista Llucmajor comença a organitzar els campionats de Balears de Muntanya per les categories Base (aleví a cadet i juniors), i campionats de Balears de fons en carretera per a les categories base.

El 3 de març de 2005, es procedeix a l’elecció de nova Junta Directiva, després que el President Martí Pascual, presentés la seva dimissió, assumint dit càrrec en Guillem Orfí Verd.

Des d’aleshores, els integrants del Club Ciclista Llucmajor han anat aconseguint diversos mèrits esportius, com són el Campionat de Balears de Puntuació infantil aconseguit per en Llorenç, o el subcampionat d’Espanya de Persecució Individual Juvenil aconseguit per en Francesc, entre d’altres.